Com ja he dit les matemàtiques són les que ordenen, les que donen sentit a tot, i no hi ha res, absolutament res que escapi al seu influx. Tot està en moviment i va d'un lloc a l'altre, però mai sense un Per què ? Ni tan sols la metafísica pot fer res contra la matemàtica, contra la lògica.

He desenvolupat una teoria que encara que al principi pugui resultar absurda, a mesura que t'endinses en ella va agafant més cos i sentit. Jo crec que el que hi ha darrere de la Vida és la Consciència. Seria el que quedaria en eliminar el que és físic, és a dir el cos, compte!, i l'ànima -de fet la mateixa paraula ho diu con-ciència, és a dir el que aquesta al costat de la ciència però que no és, això, físic- La consciència és l'origen, la que origina tot. Vaig llegir un llibre d'una persona que parla de viatges astrals, de fet va ser la primera persona que jo vaig escoltar esmentar la paraula consciència, amb propietat -és a dir, amb consciència. El llibre es diu "La mort lúcida" de Paloma Cabadas .

Ella té capacitat per realitzar aquests viatges i ens diu que en realitat tots els fem i que quan dormim el que succeeix és que desconnectem del cos -i de l'ànima, lògicament- és a dir que ens sortim de l'espai-temps. I igualment quan despertem el que succeeix és que la consciència es torna a acoblar a l´espai-temps. Té la seva lògica, Oi?

Bé doncs la meva teoria diu que ja no només tots els nostres moviments estan controlats, sinó que a més a més repetim una i altre cop el mateix guió, la mateixa pel·lícula. Va ser justament llegint aquest llibre quan em vaig adonar d'una cosa que és tan al·lucinant com evident. En algun lloc posava; "Si el passat ja va passar i el futur encara a d´arribar ", i jo li vaig afegir; " Clar! el present és l'Eternitat ".

Sempre vivim en el present! Aquesta teoria està fonamentada en varies coses. En una cosa que els francesos anomenen el dejà vù -el ja vist, el ja viscut-que és quelcom que tot el món experimenta al llarg de la seva vida. Sí, és allò que dius; això tinc la sensació que ja l'he viscut . Efectivament perquè serien com Parpelleigs en l'Eternitat ; clar que tens la sensació, Com que ho repeteixes una i altra vegada!Igualment això explica el cas dels vidents -jo ho he pogut comprovar- Així com nosaltres tenim dejà vùs en el present, a aquesta gent li vénen imatges del passat i del futur.

En un programa de televisió, d'aquests mig exoterics, parlaven del famós túnel i de la Llum que diuen que veu la gent que ha estat en aquest llindar de la mort. Al final algú deia que quan naixem també veiem un túnel i una Llum. I llavors va ser quan a mi, valgui la redundància, se'm va encendre el Llum . Clar, quan morim l'únic que fem és tornar a néixer i tornar a repetir el mateix rotllo, però com que no sabem el que ens succeirà doncs és igual. Aixo vindria a ser com el acudit aquell de; "Tinc una noticia bona i una dolenta, Quina voleu primer? La Bona, la bona! Bé, doncs la bona es que darrera de la mort, hi ha Vida! I la Dolenta? la dolenta és QUE ÉS LA MATEIXA! JA JA JA JA ....! Sí, perquè el que ens queda al final de la peli -quan ens pengen el cartellet de THE END- és això, el sentit de l'Humor. És la síntesi, el resultat de l'equació e= m.c2, és a dir, el que li dóna sentit a tot.

D´altra banda la Realitat és allò que ens unifica a tots, allò en el que tots estem d'acord, és a dir allò del que som conscients. Perquè al final, com ja he dit, la paraula clau de tot aquest apassionant misteri anomenat Vida és aquesta, Consciència. Jo crec que cada un de nosaltres seríem com petites sucursals d'una Consciència Central, d'una Consciència Total, que seria una cosa semblant aixo què fins a data d´avui hem anomenat Déu , i que insisteixo, és el que quedaria en eliminar el que és físic, és a dir el cos i l'ànima.

Però com he dit la Consciència no és física, per tant per a nosaltres és una cosa inconcebible, una cosa que la ciència no pot explicar. Per tant Que hi ha darrere de la Vida, darrere de l'espai-temps? Que hi ha després de la Mort? Cel, Infern? No, darrere de la Vida no més hi pot haver una cosa, més espai-temps, més Vida. Vida Eterna, és a dir Infinita

La Vida és és el resultat d'unir el que és finit amb l'infinit

Finit + Infinit =

Encara que en realitat, com anem veient, això tampoc és correcte. Perquè de fet no hi ha res finit. Qualsevol número dividit per 0 és infinit. I el que jo he descobert és que 0/0 també és infinit. De fet ho estem dient, perquè indeterminat què és? doncs això, indefinit, és a dir, no finit, és a dir in-finit.

Com podeu veure, en la Vida tant per les grans mesures com per les petites estem limitats pel . Per tant una vegada més les matemàtiques -que, insisteixo, mai no fallen- ens diuen que la Vida és Infinita.