Quin misteri s'amaga darrere de la mecànica quàntica?

Jo estava convençut de que la vibració dels àtoms -el moviment- havia d´estar relacionat per força amb la mecànica quàntica, amb el temps, amb la variable Y. Però el cert és que no acabava de veure'l, i em deia a meu mateix; "En quàntico ho entengui ..... " -un acudit dolent

La propietat del fotó, de la llum, és que és una cosa que oscil·la tan ràpidament que en realitat és com si estigués en dos llocs alhora, és a dir una cosa que hi és però que no hi és Com t´ho empasses això? Tinc que reconèixer qu´aquesta ha estat la incògnita que més m'ha costat aclarir, tot un desafiament a la lògica, a la matemàtica. Encara que en realitat era senzill, perquè el cert és que el tenia als nassos. Clar! aquesta és l'essència de la nostra màgica equació, E =m.c2, massa en moviment, és a dir, més del mateix. Diguem que la mecànica quàntica en realitat no és res més que la Vida portada a la mínima expressió.

Un amic em comentava que la meva teoria coixejava perquè si els fotons tinguessin matèria el vidre de les bombetes esclataria. Això em va fer reflexionar i buscar l'explicació, i la vaig trobar. Diguem que la matèria té dues dimensions: la tangible o determinada (la que tots coneixem) i la intangible o indeterminada (estat primitiu de la matèria , ja que en realitat no hi ha res determinat, tot existeix perquè es troba en moviment)

És allò de la física quàntica que l'electró és una cosa que va tan de pressa que no la troban, només poden fer una aproximació, -però insisteixo, això no vol dir que no existeixi- La velocitat és proporcional a la temperatura. Tota la llum del Big-Bang en refredar-se va anar perdent velocitat fins a arribar a un punt en el qual es feia determinable. En aquell precís instant es va concentrar i es va produir el Miracle. Es va crear la primera particula de matería tangible.

El fotó és la particula més petita, per tant és la matèria prima, on tot es contruye -primer era el fotó, d'allà es va formar el protó, el neutró i finalment l'àtom, etc.- Per tant tot prové del fotó -de la llum- Aixì doncs, podríem dir que els fotons són els maons de la Vida (l´unitat de materia)

Així doncs, si com jo dic tot esdevé de la llum -tot és llum- les propietats quàntiques s'han de manifestar també en la Vida. I efectivament, les matemàtiques no fallen el fotó és quelcom, això, que està en dos llocs alhora, però que no està en cap, per això els números ens diuen que és una indeterminació, un 0/0. Però si el fotó no tingués massa, és a dir no existís, tampoc nosaltres no existiríem.

En realitat tot el que percebem és massa transcorrent a través del temps - si observeu qualsevol objecte, penseu que si aconseguíssim anul·lar el moviment dels seus àtoms, aquest es desintegraria - Però Compte! Nosaltres també entrem dins d'aquest joc, i igualment som matèria en continu moviment. Encara que això sí, matèria conscient, perquè nosaltres SI podem observar aquest moviment. Clar! en realitat el present és això, una cosa que hi és però que no hi és. Una cosa que se'ns va de les mans, ja que el temps no es pot detenir.

I si fem l'exercici de tractar de concentrar-nos en la milionèsima de segon que contínuament se'ns escapa i que seria el present -Probar-ho!- veureu com arriba un moment en què arribes literalment a marejar-te -sense prendre cap tipus d'estupefaent-

Al·lucinant! Oi? Encara que això tampoc està mancat de lògica, perquè si us fixeu, en realitat el que estem tractant de fer és abocar-nos al present, o el que vindria a ser el mateix, a l'Eternitat, i lògicament això mareja al més pintat.

L'altre dia li explicava a un company, i em deia que no, que la meva teoria era equivocada perquè el tenia un veí que desafiava totes les lleis de la física, ja, ja ,ja, ja. I efectivament, això és el que ens queda al final, el Sentit de l'Humor.

Així doncs, com podeu comprovar, la Vida és una cosa que hi és, però que no hi és. Com deia Calderó de la Barca, un somni, un somni infinit .

Sueña el rico en su riqueza, que más cuidados le ofrece

sueña el pobre que padece, su miseria y su pobreza

sueña el que a medrar empieza, sueña el que afana y pretende

sueña el que agravia y ofende, y en el mundo, en conclusión,

todos sueñan lo que son, aunque ninguno lo entiende.

Yo sueño que estoy aquí, de estas prisiones cargado

y soñé que en otro estado más lisonjero me vi

¿Qué es la Vida? Un frenesí ¿Qué es la Vida? Una ilusión

una sombra, una ficción, y el mayor bien es pequeño

que toda la Vida es sueño, y los sueños, sueños son.